Compartir
Aquest mes de febrer s'ha publicat l'informe anual sobre els drets de l'infant del Síndic de Greuges de 2023.
La Llei 14/2010 demana al Síndic de Greuges presentar un informe anual al Parlament de Catalunya sobre la situació de la infància i el compliment de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant. L'informe de 2023 segueix aquest mandat, destacant la persistència de la vulnerabilitat infantil degut a crisis econòmiques, la pandèmia de la COVID-19, i la guerra d’Ucraïna. Respon a l'elevada inflació i a la desacceleració econòmica, el Govern de Catalunya va impulsar l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil.
L'informe proposa tretze accions transformadores per abordar la pobresa infantil més enllà de l'absència d'ingressos, enfocant-se en la privació de drets i desigualtats d'accés a oportunitats.
1. Una renda per als infants
Garantir una renda a les famílies afavoreix l’accés a oportunitats educatives i a un nivell adequat de vida, que són fonamentals per al desenvolupament dels infants i adolescents. La manca de rendes suficients suposa una barrera a aquest desenvolupament.
La gestió conjunta de l’RGC (renda garantida de ciutadania) i l’IMV (Ingrés mínim vital) per part del Departament de Drets Socials, que hauria d’implementar properament, segons la informació tramesa per la mateixa Administració, pot afavorir la millora de la cobertura d’aquests ajuts.
2. La garantia d'habitatge
Un dels principals factors de vulnerabilitat entre els infants en situació de pobresa té a veure amb les situacions d’infrahabitatge o d’exclusió residencial. Viure en un habitatge que no té les condicions mínimes d’habitabilitat, no tenir habitatge o estar en risc de perdre’l és determinant per entendre la qualitat de les condicions materials de vida dels infants, el seu benestar subjectiu i les oportunitats d’assolir el màxim desenvolupament possible.
Es manté el creixement de l’habitatge social, però ho fa de manera clarament insuficient per atendre les situacions d’emergència social. La recomanació del Síndic de Greuges és regular les garanties dels infants de famílies en situació d’exclusió residencial en termes de regulació de garanties per a famílies sense habitatge, definir condicions residencials adequades per a infants, garantir l'adjudicació immediata d'habitatges d'emergència social, excloure o limitar l'estada en pensions o centres d'acollida no adequats, i reconèixer la presència d'infants en una família com un cas d'emergència social en risc d'exclusió residencial.
3. Acompanyament intensiu a les famílies
Per bé que hi poden haver altres causes, les situacions de pobresa infantil poden afectar negativament les capacitats de parentalitat positiva i acabar derivant en situacions de risc, especialment quan són severes o prolongades en el temps. Són situacions que, per definició, limiten el desenvolupament i el benestar dels infants i adolescents que les pateixen (art.102.1 LDOIA).
La recomanació principal és crear un subsistema d’acompanyament intensiu a les famílies amb infants en situació de risc per prevenir i per garantir un seguiment proactiu.
4. Prevenció de la salut des de la comunitat
Les situacions de pobresa porten associades una major prevalença dels trastorns de salut, en part a causa d’una exposició més gran a factors de risc. Els problemes de salut afecten directament les oportunitats de desenvolupament dels infants per l’impacte directe que tenen en l’exercici efectiu dels diferents drets i en el seu benestar material i emocional.
La institució del Síndic de Greuges demana al Departament de Salut: definir una estratègia conjunta entre el Departament d’Educació i el de Drets Socials per prevenir problemes de salut mental en infants i adolescents a través d'accions comunitàries. Proposa incrementar els professionals de salut mental en atenció primària i centres especialitzats, prioritzar grups vulnerables, reforçar els equips d'atenció domiciliària i integrar la prevenció de la salut mental en programes comunitaris de salut infantil.
5. La desinstitucionalització dels infants tutelats
Els infants i adolescents desemparats experimenten victimització que repercuteix en el seu desenvolupament personal i social, tant actual com futur. A l’impacte del maltractament, s'afegeix el derivat de la separació familiar, podent provocar alteracions en les relacions d'aferrament, psicopatologies, dificultats en relacions socials, i conductes de risc. La institucionalització agreuja aquesta situació, afectant el seu benestar, la normalització de la vida quotidiana, la participació en decisions pròpies, l'establiment de relacions fora del sistema de protecció i la construcció de la identitat.
El Síndic de Greuges demana al Departament de Drets Socials que defineixi un pla d’actuació orientat a la desinstitucionalització dels infants i adolescents tutelats en acolliment residencial.
6. La prioritat en l’escolarització de zero a tres anys
L’escolarització a l’educació infantil de primer cicle té un impacte significatiu en la reducció de les desigualtats educatives i en la lluita contra la pobresa, perquè promou especialment el desenvolupament dels infants socialment desfavorits.
La principal mesura complementària que permetria millorar l’eficàcia de la gratuïtat d’I2 seria incrementar l’oferta per garantir l’accés universal. Però davant la manca d’un accés universal real, la mesura complementària necessària per millorar l’accés a l’educació infantil dels col·lectius que no estan escolaritzats (“públics absents”) és prioritzar l’accés de l’alumnat socialment desfavorit.
7. La lluita contra la segregació escolar entre centres i dins dels centres
Els infants i adolescents que necessiten una atenció prioritària han de poder socialitzar-se en entorns escolars equiparables a la realitat en què viuen, sense veure’s aïllats socialment ni exclosos de recursos significatius per al seu desenvolupament personal. Un sistema educatiu segregat té efectes negatius sobre la cohesió social i també sobre els resultats acadèmics de l’alumnat socialment desfavorit.
Es proposa combatre la segregació escolar interna des d’una perspectiva antiracista. Garantir l’acollida i la inclusió de l’alumat als diferents centres escolars. I també evitar que la reducció de la segregació externa per efecte del desplegament del PSEC (Pacte contra la segregació escolar a Catalunya) derivi en un increment de la segregació interna dins de cada centre.
8. La dotació equitativa de recursos a l’educació
L’accés a l’educació és fonamental per garantir el desenvolupament dels infants i adolescents. L’adquisició adequada dels aprenentatges facilita la continuïtat de la trajectòria formativa de l’alumnat. L’equitat en la distribució dels recursos garanteix, entre d’altres, la personalització de l’ensenyament en funció de les necessitats de cada alumne.
El Síndic de Greuges demana al Departament d’Educació que adapti el repartiment dels recursos humans, materials i tecnològics entre centres en funció a la seva complexitat, per garantir que els centres amb més necessitats educatives disposen de més recursos per atendre-les i poden compensar, en la mesura que sigui possible, els efectes de la desigualtat.
9. L’orientació formativa per a l’èxit educatiu
Abandonar el sistema educatiu sense haver assolit, com a mínim, ensenyaments secundaris postobligatoris suposa deixar perdre les oportunitats que ofereix el mateix sistema per afavorir el creixement personal i el desenvolupament formatiu i professional.
El Síndic de Greuges demana al Departament d’Educació que ampliï i diversifiqui l’oferta de formació professional, de manera que hi hagi itineraris més adaptats a les necessitats de l’alumnat, i que s’orienti millor l’alumnat dins del sistema educatiu.
10. Els ajuts per a l’accés al lleure
La participació dels infants i adolescents al lleure educatiu és fonamental per al seu desenvolupament personal i social
La recomanació prinicipal és convocar ajuts per suprimir les barreres econòmiques en l’accés a les activitats extraescolars.
11. Els serveis educatius de suport per garantir la inclusió escolar
La inclusió al sistema educatiu es faci en condicions de qualitat, perquè les oportunitats dels infants amb diversitat funcional de desenvolupar-se de manera autònoma en el futur depenen fonamentalment de la intervenció del professionals del sistema educatiu.
El text proposa transformar els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) en agents clau per a la transformació del sistema educatiu cap a un model més inclusiu. Això inclou redefinir el seu paper, consolidar els Centres d'Educació Especial com a proveïdors de suport a l'educació inclusiva, establir plans per reduir l'escolarització en centres especials, reforçar metodologies inclusives a l'aula, i formar tot el personal educatiu en pràctiques educatives inclusives.
12. La detecció de les violències
La violència contra la infància és un factor clarament limitador de les oportunitats de desenvolupament dels infants.
El Síndic de Greuges demana al Departament d’Educació que desenvolupi actuacions per prevenir les violències en els centres, però també per detectar-les i visibilitzar-les quan es produeixin. Crear espais d'escolta per a l'alumnat, formar professionals en detecció de violències, designar i formar COCOBE com a referents en prevenció de violència, supervisar projectes de convivència, millorar la comunicació amb famílies, promoure l'educació emocional i la mediació escolar, treballar en xarxa amb serveis externs, i prevenir el ciberassetjament. També planteja realitzar una enquesta sobre violències per diagnosticar la situació en els centres.
13. L’ús responsable de la tecnologia
Més enllà dels avantatges, l'ús de la tecnologia també comporta riscos que poden suposar una vulneració dels drets dels infants i adolescents.
La proposta principal es basa en regular espais i temps lliures de dispositius amb accés a internet i oferir acompanyament i formació per fer-ne un ús educatiu i saludable. Es destaca la importància de desenvolupar consensos socials basats en evidències científiques per a un ús saludable i educatiu dels dispositius amb accés a internet, incloent la definició d'edats recomanables i tipus d'ús. Proposa campanyes de sensibilització, regulació de l'ús dels dispositius en entorns educatius, participació infantil en aquesta regulació, creació d'espais lliures de dispositius, formació en alfabetització digital per a tota la comunitat educativa, i estratègies contra la reproducció de desigualtats i discriminacions a través d'internet.
Llegeix l'informe complert:
