Dia Mundial de la Salut Mental 2022

Compartir

FacebookTwitterLinkedin
10/10/2022

“Quan més cuidem el vincle amb els infants, més preservarem la seva salut mental quan siguin adults”

La Mireia Gómez, educadora infantil, educadora social i terapeuta familiar, actualment treballa com a terapeuta amb infants i les seves famílies en situació de vulnerabilitat social al Raval i a altres barris de la ciutat. I avui, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, l’hem pogut entrevistar per parlar de la salut mental dels infants i famílies que atén la Fundació Gavina.

 

Quina es la situació salut mental dels infants després de la pandèmia?

Veig que ara els infants tenen moltes dificultats per gestionar les seves emocions i, en alguns casos, la seva autoestima és força baixa. Veig que arrel de la pandèmia hi ha una part relacional i una altra emocional que s’ha estancat. Sobretot en els casos dels infants que no tenen un entorn estructurat, i moltes de les seves dificultats provenen de la mateixa llar i de l’entorn en el què viuen.

Per això, jo treballo per tornar a afavorir l’equilibri entre la part relacional i l’emocional, i sempre a les sessions treballem amb els infants i joves, tenint als adults del seu entorn com a referència, per tal d’ajudar a construir entorns sans i dinàmiques de reestructuració del nucli familiar.

La pandèmia ha agreujat situacions que ja eren complicades, per això hem de continuar treballant en profunditat.

 

Quina relació existeix entre salut mental situació de vulnerabilitat econòmica i procedència cultural?

La salut mental està present a tot arreu, però és veritat que en els casos de famílies  d’altres cultures  amb una situació econòmica més desafavorits, tenen menys accés als serveis i a vegades poden arribar a construir relacions menys saludables.

La situació econòmica i el fet migratori són factors de risc que fan que a vegades la base familiar no estigui del tot assentada i que moltes situacions acabin desencadenant problemes de salut mental. Sens dubte, el factor econòmic incideix més, però la gestió cultural també és complicada, perquè has d’entendre la realitat de cada persona i t’has de posar-se al seu lloc per entendre com perceben i desenvolupen segons quines relacions.

 

Quina importància té el vincle quan atens temes de salut mental amb persones en situació de vulnerabilitat econòmica?

El vincle és fonamental. Per això dediquem moltes sessions a crear aquesta relació de confiança i coneixement de l’infant i del seu entorn. Perquè només quan aconsegueixes una relació de mínima confiança i vincle, pots començar a treballar temes de fons. Acostumen ser processos lents que requereixen temps: molts infants assisteixen fins i tot a 60 sessions i a vegades necessitarien més.

 

Com el desarrelament cultural provocat pel procés migratori, pot esdevenir un factor de risc a la salut mental?

Hi ha un procés de dol migratori, de pèrdua de tot el que es deixa enrere que cal gestionar adequadament. A vegades s’ajunten el dol no culminat dels adults amb el dol dels fills (pitjor si són adolescents), que també han de deixar el seu país, els seus amics, l’àvia, els germans, l’escola... I tot això és molt complicat de gestionar per a un adolescent. Cal ajudar als pares i mares a fer el seu dol, per tal que comencin a entendre el dol dels seus fills i filles, i els puguin acompanyar.

De fet, la pitjor edat per al desarrelament és la pre adolescència i l’adolescència. Tot i que a vegades és impossible fer un viatge de tornada aniria molt bé poder fer un viatge de visita al país d’origen i acompanyar-los en aquest ritual simbòlic de comiat, per tal de tancar coses que puguin quedar obertes, acomiadar-se de familiars morts, dels amics, etc.

 

T’has trobat casos d’adolescents que parlin de suïcidi?

Sí, de fet he atès algun cas que verbalitza situacions d’autolesions, a vegades menys greus i a vegades més, i també adolescents que parlen de suïcidi, però aquests casos es deriven per atencions clíniques urgents.

 

I com abordeu el casos de retirada de menors del nucli familiar?

En aquests casos, és molt important el treball al territori amb tots els agents implicats, sempre per tal de tractar d’evitar la retirada del menor, perquè són sempre situacions molt difícils que acaben tenint uns efectes impredictibles en els infants i les famílies. Desafortunadament, hi ha casos en els què la retirada és inevitable, perquè el pare i la mare són incapaços de connectar amb els fills o perquè hi ha situacions que no es poden admetre.

 

Quina relació hi ha entre salut mental i dificultats en l’àmbit escolar?

Són realitats que estan molt relacionades, perquè si no tens una bona salut emocional, és molt difícil concentrar-se en els temes escolars. El rendiment acadèmic té molt a veure amb si estàs bé o no estàs bé. Hi ha infants amb bloquejos emocionals i no els hi pots demanar que els hi entri al cap una operació matemàtica  o una estructura de lectura.

 

Quins creus que són els factors de prevenció per tenir una bona salut mental? Crec que cal atendre a les famílies i als infants el més ràpid possible davant les dificultats que puguin presentar. Per exemple, els grups de suport a mares i pares són molt importants i poden funcionar des de la primera infància. En aquests grups es poden treballar aspectes de la relació amb l’infant. També són interessants els grups terapèutics que han de funcionar des de que els infants són petits, perquè ajuden a fer una tasca de prevenció.

També cal molta coordinació entre els diferents serveis, amb la idea de perseguir un objectiu comú, que és el benestar de la família i de l’infant. En el cas del Raval, es porta a terme una gran feina, però això xoca amb que hi ha una gran saturació de casos. Crec que els serveis que lideren han de poder-se retro alimentar dels serveis que fan l’atenció directa a les famílies, i avançar tots a l’una. És un gran repte.

 

Mireia, per acabar, ens pots explicar una anècdota alegre que hagis tingut ens els anys de terapeuta, i també algun record no tan bo?

Crec que he acompanyat uns quants processos que han funcionat molt bé. No fa molt he tancat el d’una dona i mare de família, que no s’acabava de creure tot el cúmul de capacitats que tenia. Però ha fet un gran procés, ara està molt estable i segura de sí mateixa.

Els records tristos tenen a veure amb casos que es queden pel camí. Saps que amb l’acompanyament has aconseguit alguns canvis i millores, però donat que abandonen, no pots arribar al final del procés d’aquell infant.

 

#DiaMundialSalutMental #FundacioGavina #PuzleGavina

 

Mireia

Més notícies

Volem estar en contacte

Volem estar en contacte

2 + 0 =
Resol aquest problema matemàtic simple i escriu el resultat. Ex. per 1+3, escriu 4.